ESGLÉSIA BÍBLICA D'OLOT
  • Inici
  • A/V
    • AUDIO
    • VIDEO
  • Història
  • FE
  • Contacte
"Vetlla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes.
 Persevera-hi. Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t'escolten.​"
1a Timoteu 4:16

"Ten cuidado de ti mismo y de la doctrina; persiste en ello,
pues haciendo esto, te salvarás a ti mismo y a los que te oyeren."

1 Timoteo 4:16
català

Declaració de fe

 1. Les Sagrades Escriptures. Creiem i testifiquem que la Santa Bíblia és la Paraula de Déu, divinament inspirada en els seus documents originals (2 Samuel 23: 2). De cal·ligrafia humana però d'espiritual diví i inefable (2 Pere 1:21), i composta pel cànon de 66 llibres dels quals 39 componen l'Antic Testament i 27 el Nou Testament; diferents en les pràctiques i ensenyaments cerimonials per ser dirigides a l'home en diferents dispensacions, però formant totes un sol conjunt amb el mateix objectiu. Que tenen a Déu com a autor, com a objecte de salvació i per contingut, la veritat sense barreja d'error. Les Sagrades Escriptures són la norma suprema d'autoritat en tot el concernent a la nostra fe i conducta (2 Timoteu 3: 16,17).

2. Déu. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que hi ha un sol Déu viu i veritable, personal, etern, perfecte en justícia, infinit en poder, saviesa i bondat; faedor, sustentador i àrbitre Suprem de tot el que hi ha al cel ia la terra (Gènesi 1: 1,26,27), extraordinàriament gloriós en santedat (Èxode 15:11), digne i mereixedor de tot amor, adoració, confiança i obediència. Que en la unitat de la divinitat ha tres persones: el Pare, el Fill, i l'Esperit Sant (Joan 15:26); diferents en l'exercici d'oficis, però iguals en substància, atributs divins i glòria (Joan 3:16; 1 Corintis 12: 4-6), i harmonitzen en la gran obra de la redempció.

3. Crist. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que Jesucrist és el Verb de Déu manifestat en carn (Joan 1.14); que a Ell concorren dues naturaleses: la divina, amb tots els seus atributs; i la humana, en la seva absoluta perfecció, constituint una sola persona indivisible (Joan 20:28; Filipencs 2: 5-8); va habitar entre els homes com Jesús de Natzaret. Jesucrist va ser concebut i engendrat en el si de la verge María per l'Esperit Sant, va prendre forma humana, sense deixar de constituir, com a Fill Unigènit de Déu, una sola cosa amb el Pare i amb l'Esperit Sant (Lluc 1: 26-38). Crist és veritable Déu i veritable home.

4. L'Esperit Sant. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la persona de l'Esperit Sant no és una simple influència divina, sinó Déu etern juntament amb el Pare i el Fill, i que només pel seu mitjà i virtut l'home pot arribar al veritable coneixement de Déu ( Joan 16: 8,9), a la compressió de la seva Paraula ia l'apropiació de l'obra redemptora de Crist (Joan 16: 26,27). L'Esperit Sant redargüeix al pecador, regenera al cor penedit i santifica al creient, en el qual mora (Efesis 4:30) com a peça i garantia de la seva salvació eterna (Joan 16: 7-14), per enfortir-lo en les seves tribulacions, consolar-en les seves proves, i conduir-lo a una vida d'obediència a Déu. L'Esperit Sant és l'únic vicari infal·lible de Crist a la terra.

5. La Caiguda de l'Home. Creiem i testifiquem que la Santes Escriptures ensenyen que l'home va ser creat en santedat (Gènesi 3: 1-9), a imatge i semblança de Déu (Gènesi 1: 26,27), subjecte a la llei del seu Creador; diferent a totes les altres criatures visibles i invisibles, dotat d'intel·ligència, justícia, voluntat, i sensibilitat perquè pogués señorearse de la creació visible i procrear el gènere humà (Gènesi 1: 28-31), tot a glòria del seu Creador. D'aquell estat feliç caure per la transgressió voluntària, quedant desproveït de la justícia i santedat que posseïa per la causa tot el gènere humà és ara pecador, no per força, sinó per naturalesa, trobant-se enterament desproveït de la santedat que requereix la naturalesa de Déu , positivament inclinat al dolent (Romans 8: 7) i, pel mateix, sota justa condemnació, sense defensa ni disculpa que li justifiqui.

6. La Providència. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la Providència de Déu sosté i governa tota la creació, que va agradar al Totpoderós des d'un principi sustentar i mantenir no només a l'home sinó també a totes les criatures (Salm 104; 105: 15,16) . Sota la seva cura directiva i previsora, proveeix al cos d'aliment i satisfà totes les necessitats de tusso ésser vivent. També estan subjectes a la Providència divina els elements i totes les circumstàncies que envolten la vida de l'home (Fets 17: 24-29), de manera que aquest pot confiar sort i desgràcia, abundància i escassetat, felicitat o calamitat, en què no depèn de la casualitat, ni del destí cec (Mateu 6: 25, -32). Res en l'univers pot dir-se casual; ni un pardal, ni un cabell del cap cau a terra sense el seu coneixement (Mateu 10: 29,20). Tota cosa que no va ser massa petita perquè Déu la creés, tampoc és massa insignificant perquè deixi de conservar-la i governar-la (Apocalipsi 04:11).


7. La Gràcia Divina. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la Gràcia Divina és aquell propòsit etern de Déu segons el qual misericordiosament proveeix de salvació als pecadors (Efesis 2: 8,9; 2 Timoteu 1:13; Titus 2:11), obrint el camí del seu favor sense que aquests s'ho mereixin (Romans 5: 8; 8: 28-30); aquest propòsit perfectament conseqüent amb el albir humà, abasta tots els mitjans juntament amb el final, però només en Crist, únic Mediador i Redemptor (1 Corintis 4: 7; 2 Timoteu 1: 8,9; 2:10), excloent absolutament tota jactància humana i promovent la humilitat (Efesis 2: 8-10; 2 Pere 1: 10,11). La Gràcia realitza l'elecció de l'home segons la presciència divina de Jesucrist i mai fora de Jesucrist.

8. La Expiació. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la mort de Crist va tenir com a objecte l'expiació dels pecats de tots els ets humans (Isaïes 53: 4,5; 1 Corintis 15: 3,4), i que només en virtut dels mèrits de la seva mort pot l'home (Gàlates 1: 4) ser reconciliat amb Déu i plenament salvat (Romans 5: 8-10). És per la seva vida, mort, resurrecció, i glorificació que Jesucrist es va fer l'únic Mediador (Hebreus 00:24) entre Déu i els homes (1 Timoteu 2: 5; Fets 4: 10-12), encara que aquesta veritat és únicament aplicada a la mesura que cada home particular i individualment accepta aquesta expiació com una necessitat personal (Joan 3: 15,16).

9. La Regeneració. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la regeneració del creient és per obra efectuada per l'Esperit Sant. Tot ésser humà, per naturalesa, és pecador, amb una tendència innata al pecat i una conducta pecaminosa, i que com a conseqüència, està privat de la Glòria de Déu (Romans 3:23). Només l'acció del diví Esperit Regenerador pot transformar-lo, donant-li d'una nova naturalesa (Romans 8: 9) capaç de participar de la santedat de Déu (Joan 17: 21-23; Romans 8: 16,17). Per a la regeneració es requereix per part de l'individu fe en la persona i obra del Crist Jesús (Joan 1:12; Fets 8: 34-38; 16:31; Romans 10: 9), sent el penediment condició indispensable per obtenir la salvació . El veritable regenerat ha de progressar en santedat entre els homes, el creient és un "sant" (2 Corintis 7:11; Hebreus 00:14; 1 Pere 1: 22,23; Romans 4: 5).

10. La verge Maria. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la benaurada Maria va ser la dona escollida per Déu per donar forma humana a Jesucrist, qui era i és el Unigènit del Pare, ple de Gràcia i de Veritat. Que sent ella verge, d'acord amb l'anunci profètic (Isaïes 7:14), va concebre en el seu si per obra i gràcia del Esperit Sant, venint a ser afavorida de Déu i beneïda entre totes les dones (Lluc 1: 26-35). Va ser ella donzella obedient i humil del llinatge de David, que amb el seu esperit es va alegrar en Déu seu Salvador i en sa humilitat es va reconèixer serventa i criada del Totpoderós (Lluc 1: 45-48), i ella no és de cap manera un objecte de culte (Fets 1: 13,14), sense tenir cap poder salvador ni capacitat per ser mediadora (1 Timoteu 2: 5).

11. L'església.
A) La seva Naturalesa. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que els redimits, sense distinció d'educació raça, sexe, o posició social (1 Timoteu 2: 5), constitueixen l'Església Universal i són membres del cos, el qual l'única cap és Crist (Efesis 1: 22,23). L'Església, en el sentit congregacional local (Fets 2: 32,47; 14:23), és una agrupació de creients en Crist (Romans 12: 5), batejats segons els ensenyaments del Nou Testament, units sota la direcció sagrada de l'Esperit Sant (qui coneix inequívocament als convertits), per a tributar culte a Déu (Joan 4: 23,24), promoure l'edificació dels seus membres, practicar les ordenances de Crist i difondre l'Evangeli (Mateu 28:19; Fets 02:41 , 42).

B) Les seves Ordenances.
  1. El Baptisme. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que el baptisme cristià és per immersió en aigua (Fets 8: 36-39) del qual rep el Crist com a Salvador personal, efectuat en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant (Mateu 28 18,19). No serveix ni ajuda de cap manera a la nostra salvació si bé és un acte d'obediència (Marc 16: 15,16) i confessió de la mort, sepultura i resurrecció de Crist, amb tot el qual el creient s'identifica (Romans 6: 4) .
  2. El Sant sopar. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que el Sopar del Senyor és una institució i no un sagrament contenint cap tipus de gràcia; que va ser instituïda pel Senyor Jesucrist; que la seva celebració consta de dos elements: pa i fruit de la vinya (Mateu 26: 26-28). Tots dos van ser instituïts per commemorar la mort de Crist (Fets 2: 41,42; 20: 7), i són símbols del seu cos i de la seva sang (1 Corintis 10: 16,17). Que el sacrifici expiatori de Crist no pot repetir-se encara que ens està concedit poder-lo recordar. Sempre que participem dignament del Sopar del Senyor, la seva mort anunciem fins que ell vingui (1 Corintis 11: 23-32). Ha de precedir al seu observança un detingut auto-examen de cada participant.

12. Diversitat de Dons. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que el convertit rep el do de l'Esperit Sant en creure (Efesis 1:13; 4:30; 5:18). L'Esperit Sant enriqueix l'Església (el cos de Crist) amb dons espirituals, repartint a cada un com Ell vol; no tots reben els mateixos dons (1 Corintis 12: 4-11; 27-30; 14:12) però cap rep l'Esperit Sant per mesura (Joan 3:34). Nosaltres també creiem que algun d'aquests dons, com el parlar en altres llengües i fer miracles de curació o un altre tipus, van cessar gradualment una vegada que els escrits del Nou Testament van ser complerts, i la seva autoritat es va establir (Hebreus 2: 1-4; Efesis 4: 7-12; 1 Corintis 13: 8-10).

13. El Dia del Senyor. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que el Creador ha destinat un dia de la setmana perquè l'home reposi de la seva obra quotidiana i el consagri a Ell (Èxode 20: 8; Salm 118: 24). A partir de la gloriosa resurrecció de Crist el primer dia de la setmana (diumenge) es guarda com a dia per adorar Déu (Joan 20: 19,20,26; 1 Corintis 16: 2).

14. La Seguretat de la Salvació. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que els que han estat regenerats veritablement, no es perdran mai (Joan 10: 28,29) ja que són segellats per l'Esperit Sant per al dia de la redempció (Efesis 1: 13,14), estant en tal unió amb Ell, que ni encara la mort poden trencar (Romans 8: 30-39).

15. La Vida Cristiana. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que el creient, tot i que viu al món, no és del mateix, ja que és pelegrí cap al cel. En conseqüència, no "estima el món ni les coses que estan en el món" (1 Joan 2: 15-17). Ser pelegrí a la terra vol dir que el creient evitarà viure en plaers mundans contraris a la fe que professa. Com el seu cos és temple de l'Esperit Sant (1 Corintis 6:16), el cristià ha d'abstenir-se de qualsevol hàbit o vici, la qual cosa és pecat, destrueixi aquest temple sagrat. El seu lema és poder "fer tot en el nom del Senyor Jesucrist, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d'Ell" (Colossencs 3:17).

16. La Segona Vinguda de Crist. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la segona vinguda personal, premilenial, pretribulacional i imminent de Crist (Apocalipsi 20: 1-16; Fets 01:11; 1 Corintis 15: 51-53), tindrà com a objecte immediat l'arravatament de l'Església en els núvols. Del retorn de Crist (Joan 14: 1-3), així com de la resurrecció dels morts (1 Tessalonicencs 4: 13-18), ningú sap el dia ni l'hora, només Déu Pare. Vindrà sense advertència i a l'hora menys esperada. Per tant, és l'obligació dels creients viure esperant, sempre vigilants (1 Tessalonicencs 5: 1-11), dient: "Veniu, Senyor Jesús, vine aviat. Amén "(Apocalipsi 22:20).

17. La Vida Futura. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que les ànimes dels que confien en Crist per a la seva salvació, en morir (tan aviat deixin aquest cos terrenal), passen immediatament a la presència del Senyor (Filipencs 1:23), on romanen en estat de conscient benaurança, fins a la resurrecció del cos (1 Corintis 15: 51-54; 1 Tessalonicencs 4: 13-17). Les ànimes que rebutgen voluntàriament l'Evangeli queden, després de la mort, a l'Hades (lloc de sofriment) fins al judici final (Lluc 16: 19-26), quan ànima i cos ressuscitats seran destinats a la condemnació eterna (Apocalipsi 20: 11-15), al llac de foc.

18. Existència Real del Diable. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que la serp antiga, anomenada Diable o Satanàs (Apocalipsi 12: 7-9), té existència personal i és "el déu d'aquest segle", "príncep d'aquest món", i "pare de mentida "(Joan 8:44), qui actua mitjançant els seus servidors materials i espirituals (Efesis 6: 10-12). Aquest ser angelical, corona de la creació celestial, va ser perfecte en tots els seus camins fins al dia en què es va trobar en ell maldat; fent-se orgullós a causa de la seva bellesa (Ezequiel 28: 1-19), per la qual cosa Déu li va llançar de la seva presència (Isaïes 14: 12,15) i amb ell als àngels que no van guardar la seva dignitat. L'obra de Satanàs en aquest món consisteix a enganyar a les ànimes, sembrant-hi el dubte i retenint-les en incredulitat perquè no es converteixin de les tenebres a la llum de Déu, és a dir, al seu Evangeli (Gènesi 3: 4).

19. El Govern Civil. Creiem i testifiquem que les Santes Escriptures ensenyen que l'autoritat civil hi per disposició divina (Romans 13: 1-7), per a profit i pau dels homes, tenint cura dels interessos i del bon ordre de la societat humana (1 Pere 2: 13-16). L'església ha de pregar pels magistrats (1 Timoteu 2: 1-8) honrant-los en consciència i fent-los cas com correspon, excepte en coses que siguin oposades a la voluntat de nostre Senyor Jesucrist (Fets 4: 18-20; 05:29), únic amo de la consciència i príncep dels reis de la terra. Al Cèsar hem de donar ho que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu (Mateu 22:21).

​
​

Les finalitats essencials d'aquesta església son:

a) L'adoració a Déu en esperit i en veritat

b) La predicació de l'evangeli.

c) L'edificació i comunió d'aquests entre si.

d) Sostenir abnegadament i lleialment per mitjà de les nostres oracions, els nostres delmes i ofrenes i el nostre servei personal, l'església que venim a ser membres.

e) Cultivar la comunió dels sants en el si d'aquesta església, estimant-nos fraternalment els uns als altres, defugint la murmuració, i l'enuig, el ressentiment i l'enemistat; abundant en la comprensió i el perdó; pregant els uns pels altres, ajudant-nos i estimulant mútuament en l'edificació d'aquest pacte i l'aplicació a les nostres vides de tots els principis i preceptes de la Paraula de Déu.

f) Reconeixem que som "estrangers i pelegrins" en aquesta terra i que hem de viure "sòbria, justa i piadosament esperant l'esperança benaurada, i la manifestació gloriosa del nostre gran Déu i Salvador Jesucrist". A la nostra espera, tractarem de netejar-nos de tot el que contamina al cos i l'esperit, i refusem conformar l'esperit d'aquesta mala generació. Sabent que vivim en dies de gran apostasia moral, ens comprometem a combatre segons sigui la nostra capacitat.
castellano

Declaración de fe.

1. Las Sagradas Escrituras. Creemos y testificamos que la Santa Biblia es la Palabra de Dios, divinamente inspirada en sus documentos originales (2 Samuel 23:2). De caligrafía humana pero de espiritual divino e inefable (2 Pedro 1:21), y compuesta por el canon de 66 libros de los cuales 39 componen el Antiguo Testamento y 27 el Nuevo Testamento; diferentes en las prácticas y enseñanzas ceremoniales por ser dirigidas al hombre en diferentes dispensaciones, pero formando todas un solo conjunto con el mismo objetivo. Que tienen a Dios como autor, por objeto de salvación y por contenido, la verdad sin mezcla de error. Las Sagradas Escrituras son la norma suprema de autoridad en todo lo concerniente a nuestra fe y conducta (2 Timoteo 3:16,17).​

2. Dios. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que hay un solo Dios vivo y verdadero, personal, eterno, perfecto en justicia, infinito en poder, sabiduría y bondad; Hacedor, sustentador y árbitro Supremo de todo cuanto existe en el cielo y en la tierra (Génesis 1:1,26,27), indeciblemente glorioso en santidad (Éxodo 15:11), digno y merecedor de todo amor, adoración, confianza y obediencia. Que en la unidad de la
divinidad existen tres personas: el Padre, el Hijo, y el Espíritu Santo (Juan 15:26); distintos en el desempeño de oficios, pero iguales en sustancia, atributos divinos y gloria (Juan 3:16; 1 Corintios 12:4-6), y armonizan en la gran obra de la redención.

3. Cristo. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que Jesucristo es el Verbo de Dios manifestado en carne (Juan 1.14); que en El concurren dos naturalezas: la divina, con todos sus atributos; y la humana, en su absoluta perfección, constituyendo una sola persona indivisible (Juan 20:28; Filipenses 2:5-8); habitó entre los hombres como Jesús
de Nazaret. Jesucristo fue concebido y engendrado en el seno virgen María por el Espíritu Santo, tomó forma humana, sin dejar de constituir, como Hijo Unigénito de Dios , una sola cosa con el Padre y con el Espíritu Santo (Lucas 1:26-38). Cristo es verdadero Dios y verdadero hombre.

4. El Espíritu Santo. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la persona del Espíritu Santo no es una mera influencia divina, sino Dios eterno juntamente con el Padre y el Hijo, y que sólo por su medio y virtud el hombre puede llegar al verdadero conocimiento de Dios (Juan 16:8,9), a la compresión de Su Palabra y a la apropiación de la obra redentora de Cristo (Juan 16:26,27). El Espíritu Santo redarguye al pecador, regenera al corazón arrepentido y santifica al creyente, en el cual mora (Efesios 4:30) como prenda y garantía de su salvación eterna (Juan 16:7-14), para fortalecerlo en sus tribulaciones, consolarlo en sus pruebas, y conducirlo a una vida de obediencia a Dios. El Espíritu Santo es el único vicario infalible de Cristo en la tierra.

5. La Caída del Hombre. Creemos y testificamos que la Santas Escrituras enseñan que el hombre fue creado en santidad (Génesis 3:1-9), a imagen y semejanza de Dios (Génesis 1:26,27), sujeto a la ley de su Hacedor; diferente a todas las demás criaturas visibles e invisibles, dotado de inteligencia, justicia, voluntad, y sensibilidad para que pudiera
señorearse de la creación visible y procrear el género humano (Génesis 1:28-31), todo para la gloria de su Creador. De aquel estado feliz cayó por la transgresión voluntaria, quedando desprovisto de la justicia y santidad que poseía por cuya causa todo el género humano es ahora pecador, no por fuerza, sino por naturaleza, hallándose enteramente desprovisto de la santidad que requiere la naturaleza de Dios, positivamente inclinado a lo malo (Romanos 8:7) y, por lo mismo, bajo justa condenación, sin defensa ni disculpa que le justifique.

6. La Providencia. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la Providencia de Dios sostiene y gobierna todo lo creado, que plugo al Todopoderoso desde un principio sustentar y mantener no sólo al hombre sino también a todas las criaturas (Salmo 104; 105:15,16). Bajo su cuidado directivo y previsor, provee al cuerpo de alimento
y satisface todas las necesidades de toso ser viviente. También están sujetos a la Providencia divina los elementos y todas las circunstancias que rodean a la vida del hombre (Hechos 17:24-29), de manera que éste puede confiar en suerte y desgracia, abundancia y escasez, felicidad o calamidad, en que no depende de la casualidad, ni del destino ciego (Mateo 6:25,-32). Nada en el Universo puede llamarse casual; ni un gorrión, ni un cabello de la cabeza cae al suelo sin su conocimiento (Mateo 10:29,20). Toda cosa que no fue demasiado pequeña para que Dios la crease, tampoco es demasiado insignificante para que deje de conservarla y gobernarla (Apocalipsis 4:11).

7. La Gracia Divina. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la Gracia Divina es aquel propósito eterno de Dios según el cual misericordiosamente provee de salvación a los pecadores (Efesios 2:8,9; 2 Timoteo 1:13; Tito 2:11), abriéndoles el camino de su favor sin éstos merecerlo (Romanos 5:8; 8:28-30); este propósito perfectamente
consecuente con el albedrío humano, abarca todos los medios junto con el final, pero solamente en Cristo, único Mediador y Redentor (1 Corintios 4:7; 2 Timoteo 1:8,9; 2:10), excluyendo absolutamente toda jactancia humana y promoviendo la humildad (Efesios 2:8-10; 2 Pedro 1:10,11). La Gracia realiza la elección del hombre según la presciencia divina de Jesucristo y nunca fuera de Jesucristo.

8. La Expiación. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la muerte de Cristo tuvo como objeto la expiación de los pecados de todos los eres humanos (Isaías 53:4,5; 1 Corintios 15:3,4), y que sólo en virtud de los méritos de su muerte puede el hombre (Gálatas 1:4) ser reconciliado con Dios y plenamente salvado (Romanos 5:8-10). Es
por su vida, muerte, resurrección, y glorificación que Jesucristo se hizo único Mediador (Hebreos 12:24) entre Dios y los hombres (1 Timoteo 2:5; Hechos 4:10-12), aunque dicha verdad es únicamente aplicada en la medida en que cada hombre particular e individualmente acepta dicha expiación como una necesidad personal (Juan 3:15,16).

9. La Regeneración. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la regeneración del creyente es por obra efectuada por el Espíritu Santo. Todo ser humano, por naturaleza, es pecador, con una tendencia innata al pecado y una conducta pecaminosa, y que como consecuencia, está destituido de la gloria de Dios (Romanos 3:23).
Sólo la acción del divino Espíritu Regenerador puede transformarle dándole de una nueva naturaleza (Romanos 8:9) capaz de participar de la santidad de Dios (Juan 17:21-23; Romanos 8:16,17). Para la regeneración se requiere por parte del individuo fe en la persona y obra de Cristo Jesús (Juan 1:12; Hechos 8:34-38; 16:31; Romanos 10:9), siendo el arrepentimiento condición indispensable para obtener la salvación. El verdadero regenerado debe progresar en santidad entre los hombres, el creyente es un “santo” (2 Corintios 7:11; Hebreos 12:14; 1 Pedro 1:22,23; Romanos 4:5).

10. La virgen María. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la bienaventurada María fue la mujer elegida por Dios para dar forma humana a Jesucristo, quien era y es el Unigénito del Padre, lleno de Gracia y de Verdad. Que siendo ella virgen (conforme al vaticinio profético) Isaías 7:14, concibió en su seno por obra y gracia del Espíritu Santo, viniendo a ser favorecida de Dios y bendita entre todas las mujeres (Lucas 1:26-35). Fue ella doncella obediente y humilde del linaje de David, que con su espíritu se alegró en Dios su Salvador y, en su humildad, se reconoció sierva y criada del Todopoderoso (Lucas 1:45-48), y ella no es en modo alguno un objeto de culto (Hechos 1:13,14), no teniendo ningún poder salvífico ni capacidad para ser mediadora (1 Timoteo 2:5).

11. La Iglesia.
A) Su Naturaleza.Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que los redimidos, sin distinción de educación raza, sexo, o posición social (1 Timoteo 2:5), constituyen la Iglesia Universal y son miembros del cuerpo cuya única cabeza es Cristo (Efesios 1:22,23). La Iglesia, en el sentido congregacional local (Hechos 2:32,47; 14:23), es una agrupación de creyentes en Cristo (Romanos 12:5), bautizados según las enseñanzas del Nuevo Testamento, unidos bajo la dirección sagrada del Espíritu Santo (quien conoce inequívocamente a los convertidos), para tributar culto a Dios (Juan 4:23,24), promover la edificación de sus miembros, practicar las ordenanzas de Cristo y difundir el Evangelio (Mateo 28:19; Hechos 2:41,42).

B) Sus Ordenanzas.
  1. El Bautismo. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que el bautismo cristiano es por inmersión en agua (Hechos 8:36-39) del que recibe a Cristo como Salvador personal, efectuado en el nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo (Mateo 28:18,19). No sirve ni ayuda en manera alguna a nuestra salvación si bien es un acto de obediencia (Marcos 16:15,16) y confesión de la muerte, sepultura y resurrección deCristo, con todo lo cual el creyente se identifica (Romanos 6:4).
  2. La Cena del Señor. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la Cena del Señor es una institución y no un sacramento conteniendo ningún tipo de gracia; que fue instituida por el Señor Jesucristo; que su celebración consta de dos elementos: pan y fruto de la vid (Mateo 26:26-28). Ambos fueron instituidos para conmemorar la muerte de Cristo (Hechos 2:41,42; 20:7), y son símbolos de su cuerpo y de su sangre (1 Corintios 10:16,17). Que el sacrificio expiatorio de Cristo no puede repetirse aunque nos está concedido poderlo recordar. Siempre que participamos dignamente de la Cena del Señor, su muerte anunciamos hasta que El venga (1 Corintios 11:23-32). Debe preceder a su observancia un detenido auto-examen de cada participante.

12. Diversidad de Dones. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que el convertido recibe el don del Espíritu Santo al creer (Efesios 1:13; 4:30; 5:18). El Espíritu Santo enriquece la Iglesia (el cuerpo de Cristo) con dones espirituales, repartiendo a cada uno como El quiere; no todos reciben los mismos dones (1 Corintios 12:4-11; 27-30; 14:12) pero ninguno recibe el Espíritu Santo por medida (Juan 3:34). Nosotros también creemos que alguno de estos dones, como el hablar en otras lenguas y hacer milagros de curación u otro tipo, cesaron gradualmente una vez que los escritos del Nuevo Testamento fueron completados, y su autoridad se estableció (Hebreos 2:1-4; Efesios 4:7-12; 1 Corintios 13:8-10).

13. El Día del Señor. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que el Creador ha destinado un día de la semana para que el hombre repose de su obra cotidiana y lo consagre a El (Éxodo 20:8; Salmo 118:24). A partir de la gloriosa resurrección de Cristo el primer día de la semana (domingo) se guarda como día para adorar a Dios (Juan 20:19,20,26; 1 Corintios 16:2).

14. La Seguridad de la Salvación. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que los que han sido regenerados verdaderamente, no perecerán jamás (Juan 10:28,29) puesto que son sellados por el Espíritu Santo para el día de la redención (Efesios 1:13,14), estando en tal unión con El que ni aún la muerte pueden romper (Romanos 8:30-39).

15. La Vida Cristiana. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que el creyente, aunque vive en el mundo, no es del mismo, puesto que es peregrino hacia el cielo. Consecuentemente, no “ama al mundo ni las cosas que están en el mundo” (1 Juan 2:15-17). Ser peregrino en la tierra significa que el creyente evitará vivir en placeres mundanos contrarios a la fe que profesa. Como su cuerpo es templo del Espíritu Santo ( 1 Corintios 6:16), el cristiano debe abstenerse de cualquier hábito o vicio, lo cual es pecado, destruya este templo sagrado. Su lema es poder “hacer todo en el nombre del Señor Jesucristo, dando gracias a Dios Padre por medio de él” (Colosenses 3:17).

16. La Segunda Venida de Cristo. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la segunda venida personal, premilenial, pretribulacional e inminente de Cristo (Apocalipsis 20:1-16; Hechos 1:11; 1 Corintios 15:51-53), tendrá como objeto inmediato el arrebatamiento de la Iglesia en las nubes. Del retorno de Cristo (Juan 14:1-3), así como de la resurrección de los muertos (1 Tesalonicenses 4:13-18), nadie sabe el día ni
la hora, solamente Dios Padre. Vendrá sin advertencia y a la hora menos esperada. Cumple, pues, a los creyentes vivir esperando, siempre vigilantes (1 Tesalonicenses 5:1-11) diciendo: “Ven, Señor Jesús, ven pronto. Amén” (Apocalipsis 22:20).

17. La Vida Futura. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que las almas de los que confían en Cristo para su salvación, al morir (tan pronto dejen este cuerpo terrenal), pasan inmediatamente a la presencia del Señor (Filipenses 1:23), donde permanecen en estado de consciente bienaventuranza, hasta la resurrección del cuerpo ( 1
Corintios 15:51-54; 1 Tesalonicenses 4:13-17). Las almas que rechazan voluntariamente el Evangelio quedan, después de la muerte, en el Hades (lugar de sufrimiento) hasta el juicio final (Lucas 16:19-26), cuando alma y cuerpo resucitados serán destinados a la condenación eterna (Apocalipsis 20:11-15), al lago de fuego.

18. Existencia Real del Diablo. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la serpiente antigua, llamada Diablo o Satanás (Apocalipsis 12:7-9), tiene existencia personal y es “el dios de este siglo”, “príncipe de este mundo”, y “padre de mentira” (Juan 8:44), quien actúa mediante sus servidores materiales y espirituales (Efesios 6:10-12). Este ser angelical, corona de la creación celestial, fue perfecto en todos sus caminos hasta el día en que se halló en él maldad; ensoberbeciéndose a causa de su hermosura (Ezequiel 28:1-19), por lo que Dios le arrojó de su presencia (Isaías 14:12,15) y con él a los ángeles que no guardaron su dignidad. La obra de Satanás en este mundo consiste en engañar a las almas, sembrando en ellas la duda y reteniéndolas en incredulidad para que no se conviertan de las tinieblas a la luz de Dios, es decir, a su Evangelio (Génesis 3:4).

19. El Gobierno Civil. Creemos y testificamos que las Santas Escrituras enseñan que la autoridad civil existe por disposición divina (Romanos 13:1-7), para provecho y paz de los hombres, cuidando de los intereses y del buen orden de la sociedad humana (1 Pedro 2:13-16). La iglesia debe orar por los magistrados (1 Timoteo 2:1-8) honrándolos en consciencia y obedeciéndoles como corresponde, salvo en cosas que sean opuestas a la voluntad de nuestro Señor Jesucristo (Hechos 4:18-20; 5:29), único dueño de la conciencia y príncipe de los reyes de la tierra. A César hemos de dar lo que es de Cesar, y a Dios lo que es de Dios (Mateo 22:21).





Las finalidades esenciales de esta iglesia son:

​a) La adoración a Dios en espíritu y en verdad

b) La predicación del evangelio.

c) La edificación y comunión de estos entre sí.
​
d) Sostener abnegadamente y lealmente por medio de nuestras oraciones, nuestros diezmos y ofrendas y nuestro servicio personal, la iglesia de que venimos a ser miembros.

e) Cultivar la comunión de los santos en el seno de esta iglesia, amándonos fraternalmente los unos a los otros, rehuyendo la murmuración, y el enojo, el resentimiento y la enemistad; abundando en la comprensión y el perdón; orando los unos por los otros, ayudándonos y estimulándonos mutuamente en la edificación de este pacto y la aplicación a nuestras vidas de todos los principios y preceptos de la Palabra de Dios.

f) Reconocemos que somos “extranjeros y peregrinos” en esta tierra y que hemos de vivir “sobria, justa y piadosamente aguardando la esperanza bienaventurada, y la manifestación gloriosa de nuestro gran Dios y Salvador Jesucristo”. En nuestra espera, trataremos de limpiarnos de todo lo que contamina al cuerpo y el espíritu, y rehusamos conformarnos al espíritu de esta mala generación. Sabiendo que vivimos en días de gran apostasía moral, nos comprometemos a combatirla según sea nuestra capacidad.

Con tecnología de Crea tu propio sitio web único con plantillas personalizables.
  • Inici
  • A/V
    • AUDIO
    • VIDEO
  • Història
  • FE
  • Contacte